Menu Screen Reader

Menu Utilidades

Elegir Idioma

  • Imprimir
  • Contactar

Buscador

8

ORIENTACIÓN AL USUARIO

Está usted en:
  • Imprimir

Hist˛ria

Riba-roja de Túria està situada al sud de la Comarca de Camp de Túria a la província de València a uns 18Km de la capital. A pesar d'esta proximitat presenta uns caràcters paisatgístics i morfològics propis que la diferencien clarament de l'àrea metropolitana de València. El seu terme municipal ocupa una extensió de 64Km alternant relleus de muntanyes suaus (Muntanya del Frare, El Colom, Els Carasols...) amb terrasses fluvials i extenses planes de cultiu.

 

Hui en dia, Riba-roja de Túria permet disfrutar d'una agradable encontre entre la història i la naturalesa, emmarcat pel magnific paisatge que conformen les riberes del riu Túria i els suaus tossals o els extensos camps de cultiu que la rodegen. A més la recent creació del "Parc Fluvial del Túria" i la declaració de protecció del "Parc Natural del Túria" han suposat un gran impuls per a acostar al ciutadà a este entorn privilegiat.

 

La història de Riba-roja igual que el seu nom està estretament lligada al riu Túria. La riquesa hídrica del seu territori ha possibilitat l'assentament d'un ampli cresol de cultures al llarg del temps.

 

L'existència comprovada en el terme municipal de restes d'assentaments ibers, de "viles" rústiques romanes i d'importants restes de diversos aqüeductes, reforcen la hipòtesi que en esta zona no existien nuclis importants de població, sinó assentaments disseminats dedicats al vi, oli i gra, productes que en època romana eren embarcats en gran manera amb destinació a la capital de l'Imperi. Així doncs l'assentament urbà de la Riparubea romana (Ribera Roja), tindria un marcat caràcter militar, estratègic i de control sobre els guals del riu Túria en el lloc i un amplíssim territori regat i cultivat. Durant el Baix Imperi i la transició bizantina-visigòtica, anterior a la islamització, perduraria la mateixa ordenació del territori creada pels romans.

 

En 1970 es va produir la troballa de Plà de Nadal, considerat per nombrosos autors com "la peça arquitectònica més important de la Península ibèrica en el transite del s.VII al VIII" i que corrobora la continuïtat dels assentaments anteriors que s'anirien convertint en un poblament rural compost exclusivament per població musulmana.

 

A finals de 1238 Riba-roja s'havia rendit a Jaume I i el monarca aragonés va donar el seu castre i vila al bisbe de Saragossa, encara que va acabar utilitzant les seues rendes ell mateix per a entregarse-les posteriorment al seu fill Pedro Fernández de Azagra, que designaria els seus reprentantes, agents militars i fiscals i utilitzaria les rendes en el finançament de la campanya per la conquista de Múrcia.

 

Les revoltes dels unionistes valencians en 1348 van posar en dubte la capacitat defensiva del recinte murallat, que rendit, va ser esmotxat per orde real i no serà fins a un segle després quan es consolide la nova trama urbana, passant el recinte murallat original a ser castell-palau i residència del senyor, quedant els musulmans relegats al recinte emmurallat de l'albacar superior, amb gran quantitat de vivendes-cova al seu voltant, assentat-se les escasses famílies de cristians, detenidores dels establiments del senyor en el xicotet recinte format al voltant de l'actual carrer Carnisseria, entre el mur nord de l'albacar i el precipici sobre el riu.

 

En uns anys la població mudèjar va haver de prevaldre, fins al punt que, en 1535, difunt l'administrador, els seus comptes van haver de ser traduïdes del "morisch al valencià" segons escibía en la seua correspondència la comtessa de Palamós, valenciana de naixement, que va haver de revisar els comptes per encàrrec de la baronessa de Riba-roja, la seua filla, dama de l'emperadriu en la cort castellana. Esta harmoniosa convivència entre musulmans i cristians deixaria de ser-ho i la ruptura d'ambdós societats culminaró amb l'expulsió dels moriscos en 1609.

 

Destacar que la primera menció documentada de la localitat, segons la investigació realitzada per José Vicente Calatayud i publicada en 2010 per l'Ajuntament i la Diputació de València es va produir en el Llibre del Repartiment de València, en un dels seus primers seients, figurant com a "Villa roya", sent anomenada com "Riba rovell" per primera vegada pel propi rei el senyor Jaume en el seu Llibre dels Feyts, segons el mateix estudi.

 

En les següents mencions documentades en els segles XIII i XIV, tant en la Cancelleria Reial com en la ciutat de València (Diplomatarium de Jaume I i Llibres de Clams, respectivament) Riba-roja apareix sistematicamente, tant en llatí com en valencià, com "Riba roya" y estretament lligada a les finances del rei i els seus creditors i, estratègicament com un punt de pas obligat per a les cabanyes, tant de bestiar, transhumància i transtermitancia provinent de les serres de Terol, com de fusta, armadies que baixaven des de les muntanyes de Conca pel riu.

 

La "Carta de Poblament" li va ser atorgada per Felip III el 7 d'agost de 1611, sent Senyor de Riba-roja Sancho Ruiz de Lihori Folch Borja i Cardona. Dos-cents anys després, a finals de 1811, Riba-roja va tindre l'honor de detindre a les tropes del mariscal Suchet en el pouet de la granota els restes del qual inclús són visibles enfront de la capçalera nord del Pont Vell, aleshores defés pels pobletans amb el suport de la Milícia Honrada de Xest, al comandament de l'heroi Romeu; els pontoners francesos van poder establir un pas pel gual de la Vallesa, des del que les seues tropes van aconseguir accedir finalment a la capital pel sud.

 

Els últims detenidors de la baronia van ser els comtes de Revillagigedo els que van cedir la major part dels seus drets en el cridat "Compromís de Cessió" del 13 d'abril de 1897, d'acord amb el mandat de les Corts de Cadis de 1812 que havia abolit els senyorius.

 

El nucli antic de Riba-roja pot fer-nos reviure l'aspecte d'una ciutat medieval. Així, pujant des del riu pel "Camí de les Animes" ens trobem amb el Castell d'origen àrab, la Cisterna i el Molí de Farina, fins a arribar a la plaça on es troba l'Església, de dos campanars, construïda pels propis habitants de Riba-roja, i l'Ajuntament obra de l'arquitecte Joaquín Rieta.

Però Riba-roja no és un poble que visca en el passat, és un municipi modern, que oferix els servicis demandats per la societat per al seu enriquiment cultural, esportiu i d'oci.

 

Destaquen entre els centres culturals, el Conservatori Professional de Música i Dansa, la Casa de la Cultura, l'Auditori Municipal, l'Escola Permanent d'Adults, el Taller Ocupacional, el Centre Social i les dos Biblioteques Municipals. Esportivament, Riba-roja compta amb grans instal·lacions de les què cal mencionar el Pavelló Municipal, la Piscina Coberta, el Poliesportiu i el Camp Municipal de Futbol que alberga l'Escola de Futbol Municipal.

 

També conta este municipi amb gran quantitat de parcs i jardins com el Parc Municipal on pel dia es pot disfrutar d'un magnífic passeig a bord del tren de vapor i admirar els distints tipus de vegetació presents a la Comunitat Valenciana, i en les nits d'estiu gaudir d'un bon espectacle teatral o cinematogràfic en la terrassa d'estiu.

 

Text: José Vicente Calatayud, Cronista Oficial de Riba-roja de Túria.